La pitjor eixida de l’armari que he protagonitzat mai tingué lloc fa uns deu anys, quan una nit de marxa amb un parell d’amics que només intuïen la meua condició marica vaig acabar enrotllant-me amb un xic que coneixíem tots tres.
Al matí següent vaig haver de donar explicacions als meus amics i, per si fóra poc, també vaig haver de fer-me càrrec que el meu rotllo vivia amb la seua nóvia, la qual cosa no fou un obstacle per continuar follant durant una temporada, fins que va decidir separar-se i jo vaig posar fi als nostres encontres.
A partir d’aquell incident, he pogut comprovar que no existeix el clau impossible: he follat amb xics amb nóvia, amb xics amb nóvio, amb heteros curiosos i amb bisexuals convençuts, amb xics casats i amb molts solters, amb els meus ecs! i amb els ecs! dels meus ecs!, amb personatges públics i amb càrrecs polítics, amb xics que m’han sorprés i amb xics que m’han decebut, amb xics el nom dels quals no recorde, amb xics que he estimat i que encara estime i amb xics que he odiat però que ja no odie.
Mai m’he plantejat que un polvo siga impossible i, potser, justament eixe siga el secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada