Monstres

Divendres vaig iniciar el cap de setmana amb un sopar amb els amics que s’allargà fins el migdia de dissabte i que tingué per resultat una ressaca que hui encara em passa factura.

És impossible explicar per què a les dotze del migdia encara portava una cervesa a la mà i em trobava en companyia d’un amic a un after del centre en el qual la meitat dels clients eren joves que oferien sexe a canvi de diners mentre parlava amb una jove arquitecta de Zaha Hadid.

Pel camí vam deixar un penjat que havíem conegut hores abans al ‘primer after‘ i que es confessà com el primer president de falla que era homosexual.

La condició de president de falla la pogué demostrar amb un clauer de color blau que incloïa la inscripció ‘casal’ i amb les reiterades al·lusions a la ‘dolça llengua valenciana’; i la condició de gai fou palesa quan insistí per quart cop per convidar-nos a sa casa i per la manera de refregar el seu cos contra el de qualsevol home que trobava.

De nit tots som monstres.