Rosbif

La gastronomia anglosaxona és pesada, calòrica, excessivament elaborada i insana i, en definitiva, gens recomanable. Existeix, com en qualsevol cosa, una excepció a destacar: el rosbif, que és un plat de vedella rostida lleugerament, de forma que queda crua per dintre.

Òbric parèntesi etimològic. ‘Rosbif’, calcat de la fonètica anglesa, és la forma en la qual hem adaptat a la nostra llengua l’original roast beef. Tanque parèntesi etimològic.

Explique açò perquè justament ahir vaig berenar rosbif: un tros de carn poc fet i amb un gran valor nutritiu, que vaig acompanyar amb tres copes de vi negre.

Me explicaré: vaig convidar a casa una cita que tenia pendent des de feia alguns dies. Es tracta d’un jove que vorejarà els quaranta -si no és que ja els ha fet-, atractiu, musculat, proteínic i molt ben dotat.

Amb la segona copa de vi al cos em va fotre mà al paquet, em besà i m’amollà a l’orella amb un to pretensiosament forçat:

- Eres un chico muy formal, me parece a mí...

Li vaig treure la mà de l’entrecuix i, fent apologia de l’alcoholisme, vaig contestar:

- Posa’m una altra copa de vi i voràs com de seguida perdré els papers.

En acabar la tercera copa, i amb el regust del Ribera del Duero encara a la gola, ja érem al llit, mig despullats i terriblement excitats.

El clau s’allargà durant mitja hora llarga i, en acabar, ell restà al llit, alenant com un peix fora de l’aigua i tot esguitat de semen, meu i seu, mentre jo em posava els pantalons i encenia un cigarret.

- Ha estado muy bien... tenemos que repetir -amollà a dures penes mentre recuperava l’aire.

Em vaig apropar amb el cigarret a la boca, li vaig apartar els cabells del front i vaig intervindre:

- Sí, ha estat molt bé... però, a veure si m’entens, podem dir que porte una dieta... com ho diria... més lleugera?

Em va mirar amb cara de no entendre una paraula i amollà:

- ¿Qué?

Vaig somriure, li vaig fotre una altra calada al cigarret i contestí:

- Va, posa’t els pantalons. T’espere a la cuina.

Mentre em servia una quarta copa de vi a la cuina i rematava el cigarret, encara descalç i sense samarreta, em vaig dir a mi mateix:

- Redéu, Martí: estàs fet un personatge.