En paper

El fotolog primer, i este blog després, m’han servit, sobretot, per conéixer gent interessant i fabulosa a més de funcionar com una mena d’exercici terapèutic.

Una de les primeres persones que vaig conéixer fou Ester, xica encisadora acompanyada sempre d’una càmera de fotos en companyia de la qual vaig acabar moltes nits festejant l’ambient del raval i tancant els locals de Plaça Reial.

Fa un parell d’anys, una nit d’hivern Ester em va fer una proposta mentre féiem cua a la porta del Sidecar: va treure del bolso un llibre i m’explicà que era l’últim títol que la seua editorial havia publicat. Es tractava de L’aeroplà del Raval, adaptat del blog de Tina Vallès, i m’amollà:

- Volem fer una cosa semblant amb el teu fotolog -i afegí: què em dius?

En escoltar l’oferta de l’Ester tot el vodka i les drogues que havia consumit aquella nit se’m van baixar als peus i, pocs segons després, van tornar a pujar al cap amb més força.

Des d’aquella primera oferta, feta a boca de canó, ha plogut una mica, però el principal objectiu d’este cap de setmana era concretar els detalls amb Ester, en concret els terminis d’execució del projecte.

Així, encara nerviós i una mica frenètic, puc confirmar que, si tot va com ha d’anar, el mes de març es presentarà Busca qui t’ha pegat a Barcelona i contindrà una selecció dels textos que van aparèixer al fotolog durant els anys 2005, 2006 i 2007.

L’expectativa de veure en paper Busca qui t’ha pegat em fa tremolar d’emoció i de paüra, i no només per la por a ser desheretat per la meua família i per l’allau de demandes que em cauran a sobre per atemptar contra la intimitat i l’honorabilitat de moltes persones, sinó pel fet que es tracta d’un projecte que m’il·lusiona moltíssim.

I només per això: moltíssimes gràcies.

Imatge d'Ester, clar.