El mes que ve arribarà a les pantalles de la Confederació Ibèrica de Nacions la pel·lícula pseudodocumental La historia completa de mis fracasos sexuales (A complete history of my sexuals failures) en la qual el director Chris Waitt ha tingut la brillant idea de, amb una càmera darrere i en companyia de la seua actual parella (!), preguntar totes les antigues amants quin fou el motiu pel qual la seua relació sentimental no tingué un final feliç.
La gosadia de Waitt em sembla completament innecessària per moltes raons, però principalment perquè qualsevol persona amb una mínima maduresa emocional ha de ser capaç de determinar els motius que implicaren la ruptura d’una relació sentimental en concret; i si no és capaç de fer-ho, ha d’inventar-se aquells motius i, si és possible, culpar l’altra part de la ruptura.
No vull imaginar-me què passaria si un bon dia em dedicara a interrogar tots els meus ecs! sobre el motiu que els animà a ignorar les meues telefonades, a deixar-me o, senzillament, a donar-me per mort.
Encara pitjor, però, seria topetar-me amb un ecs! el qual, després de mesos o anys d’haver trencat, em preguntara quin fou el motiu determinant per donar per finalitzada la relació que teníem.
En eixe cas em veuria obligat a donar explicacions com ara: ‘ho sent, però no suportava el teu olor corporal’ o ‘és que escrius amb més faltes d’ortografia de les que puc tolerar’ o ‘per favor, és que estàs casat’.
I no, no seria agradable.
Ai, les relacions... seria prou incòmode si algun ex m'ho preguntara: un perquè tenia un micro-pene, altre perquè cridava amb veu de nena dis-me coses!! dis-me coses guarres!! i s'escorria més que una font, altre perquè tenia parella, altre perquè volia que m'ho fera amb un amic seu, altre perquè quan bebia se li anava l'olla...
ResponEliminaI jo preferiria no preguntar tampoc, m'estime més quedar-me amb les meues idees i no saber el que opinen de mi. Estic amb tu, millor que la culpa siga d'ells :)
ciber-besets innocents