Ahir quan tornava de downtown a casa a poqueta nit, van pujar al tren dos matrimonis de iaios carregats de maletes, caixes, neveres portàtils i, estic convençut, alguna gallina.
Eren els típics iaios que tornaven al poble després d’haver passat uns dies al pueblo, i ho feien carregats d’embotits i, com he dit, algun animal viu a l’equipatge, ja que l’olor que s’escampava pel vagó ho evidenciava clarament.
Un dels iaios es posà a organitzar la resta de l’expedició a crits:
- ¡Antonia, Antonia! Ahí tienes un asiento libre: ¡cogétele!
Em feu gràcia l’ús mesetari del pronom le i em vaig adreçar al iaio organitzador i li vaig oferir el meu seient:
- Vol seure, senyor?
- ¿Cómo dices?
- Que si vol sentar-se, senyor.
El iaio em mirà i m’amollà a crits:
- Gracias hijo, pero acabo de bajar del otro tren y llevo tanto tiempo sentado que todavía tengo los huevos escocíos.
Vaig somriure i vaig tornar la mirada a Brooklyn Follies.
jajajaja...
ResponEliminano hi ha com passar una temporada al "pueblo" i "desencotillar-se" de tota formalitat.
Aquesta tarda tinc una reunió... no em penso asseure, i si m'ho demanen ja sé que els hi diré...