Diumenge

El millor de fer una retirada a temps un dissabte a la nit és que pots aprofitar el diumenge fent coses de trellat; el problema és que l’absència de ressaca et permet ser conscient de la situació i durant el dinar familiar no pots deixar de preguntar-te si realment eres adoptat.

Per sort, la premsa dominical i la situació del Partit Popular et pot traslladar amb facilitat a un estat de confusió semblant al mal de cap que segueix al consum habitual de vodka i cocaïna.

Així, mentre Público -el diari que provoca epilèpsia- portava en portada una imatge d’Aznar i insinuava la possibilitat que torne a la primera línia política, El País dedicava el suplement Domingo a La cara oculta de Aguirre (sic) i cinc pàgines i un editorial al desgovern que regna en el Partit Popular.

En eixe sentit, i quan tots pensàvem que el PP ja tenia prou amb la surrealista i madrilenya trama d’espionatge, i mentre Feijóo es veu obligat a destituir el cap de llista d’Ourense per a les imminents eleccions gallegues per evasió d’impostos, ara Garzón ordena la detenció de cinc empresaris vinculats al partit de Rajoy per una trama de corrupció que s’estén per mitja Confederació Ibèrica de Nacions i que afecta fins i tot el PP valencià.

En estos moments estic convençut que la sobrietat del diumenge provoca danys irreparables en el sistema neurològic de qualsevol.