NIF

La setmana passada vaig patir un brot de neurosi paranoide sense precedents. La meua intenció era aprofundir en la relació que vaig encetar fa unes setmanes amb un xic que m’agrada (i molt), però l’excés de feina, la correcció de l’esborrany de Busca qui t’ha pegat, la planificació del viatge a Llombardia, la temptativa de segrest que va patir Matt (un incident sobre el qual no vull ni pensar perquè em produeix angoixa) i la supervisió de les obres de RasoirHouse van enfonsar el meu estat anímic i, el que és més important, el meu apetit sexual.

Vaig tindre dues nits al llit un xic atractiu, divertit, bord i intel·ligent i no vaig ser capaç d’aprofundir tant com tenia pensat i em vaig frustrar d’una forma tan exagerada que durant massa dies he valorat la possibilitat d’haver esdevingut una mena d’ameba lesbiana.

Vaig comentar esta situació amb diferents persones properes (i discretes) i totes van coincidir en el fet que no tenia cap importància, ja que tots passem per etapes menys sexuals i que de la mateixa forma que l’ànim libidinós desapareix sense avisar, als pocs dies torna amb més força.

Estos consells, però, no em van ajudar en res, ja que majoritàriament provenien de dones heterosexuals de vida sexual discreta, i resulta palmari que no podien reconfortar-me de cap manera.

Per sort, l’aire fresc (gelat, millor dit) de la Llombardia d’este cap de setmana passat ha fet tornar tot al seu lloc: el meu ànim torna a ser efervescent i el meu apetit sexual sembla recuperat. O almenys anit ho va estar.

Tot preparat, doncs, per fer-me càrrec d’una relació amb un Novio Ideal Formal (NIF) que em fa goig i em posa els pèls de punta de l’emoció.

Imatge d’Alessandro Roja, que interpreta Dandy a la sèrie italiana Romanzo criminale