Feia setmanes que anava darrere un xic algerià amb el qual necessitava parlar per tancar un cas que porte entre mans. Este xic, però, semblava haver desaparegut del món i no hi havia forma de contactar amb ell.
Esta vesprada, però, el client m’ha informat que el xic algerià es trobava a un bar del poble i m’he apropat a parlar amb ell. Quan m’ha explicat on estava el bar el primer que he estar temptat de dir és que mai de la vida entraria a un barri com aquell a buscar un xic que no conec i que porta per nom Hamid, però han pogut més les ganes de tancar el cas que la por a ser segrestat per una milícia islàmica.
Treball de camp, doncs.
Així, he seguit les indicacions que m’havien donat (“el bar está entre una peluquería nigeriana y un locutorio colombiano”) i mentre m’endinsava en aquell territori, controlat per ciutadans d’allò que ara es coneix com països emergents, m’he emportat la primera sorpresa en escoltar que algú cridava el meu nom.
Era Tarek, un client al qual vaig defensar fa uns mesos per una temptativa de robatori. M’ha preguntat què feia per allí i li he explicat que buscava un xic i que m’havien dit que estava a un bar. M’ha mirat sorprés i m’ha acompanyat a un establiment sense retolació exterior:
- Pregunta en la barra –m’ha aconsellat abans de marxar.
He pres aire i he empentat la porta d’un antro menut, ple de fum, amb les parets negres i ple de taules ocupades per homes que fumàvem i bevien una infusió de color negre.
He fet una ullada ràpida i he comprovat que tots els clients del bar em miraven entre estranyats i sorpresos, així que m’he adreçat a la barra a preguntar pel xic algerià que estava cercant.
Per fer-ho he hagut de passar entre les taules i he pogut comprovar que coneixia la pràctica totalitat de la clientela del local: estaven Kada i Adil, acusats de tràfic de drogues; Hanafi i Mohamed, sorpresos per la policia quan robaven un cotxe; Said, acusat de violència de domèstica, Alí, a qui vaig evitar l’expulsió amb la presentació d’un recurs contenciós; Zidan i Mecheour...
- ¿Hombre, Martí, qué haces aquí? -m’ha preguntat Kada i ha afegit tot seguit mentre m’oferia la seua cadira i em servia un got d’infusió: Siéntate y tómate algo.
- Pues estoy buscando a un tal Hamid -he explicat mentre seia a la cadira de Kada sense treure’m la gavardina.
Tots han callat durant massa temps fins que Kada s’ha apropat i m’ha dit amb veu baixeta que el de la barra era el seu germà Abdul i que havia de preguntar-li a ell.
Abans, però, he passat una estona al bar algerià, envoltat dels millors clients, entre gotades d’aquella infusió ben negra i el fum dels cigarrets.
Això sí, de Hamid no he trobat ni rastre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada