Telecinco o l'abisme

Aquells que no tenim problema a l’hora de reconéixer que ens agrada la televisió i que pensem que és un instrument perfectament vàlid per entretindre i informar i que al mateix temps celebrem que siga el mitjà que ens proporciona nous productes culturals, com ara les sèries The wire, Six feet under o Lost, estem d’enhorabona, ja que cada vegada que es publiquen els índexs d’audiències Telecinco, la cadena més infame de la televisió, fa un pas enrere i perd punts percentuals d’audiència.

Telecinco té molt de mèrit, perquè ha aconseguit allò que ni tan sols Antena 3 aconseguí en el seu pitjor moment: fer que tota la seua programació, des de bon matí fins a última hora de la nit, mereixca ser passada per una trituradora.

La cadena amiga, però, sembla no tindre prou amb la pèrdua d’audiència i amb el descens a les clavegueres de la qualitat, i per augmentar la nostra satisfacció no fa més que anunciar nous programes que no faran una altra cosa que rebaixar encara més -si fóra possible- la graella d’una programació que destil·la misèria per totes bandes amb programes com el d’Ana Rosa, La caja, Rojo y negro, La Noria, Hombre, mujeres y viceversa, Supervivientes, El juego de tu vida, Escenas de matrimonio o Está pasando.

Així, si no teníem prou amb saber que el pobre sobreexplotat Jesús Vázquez es farà càrrec de Guerra de sesos, un programa destinat a produir vergonya aliena en l’espectador, Telecinco ha anunciat el retorn de Javier Sardà, aquell senyor de mitjana edat que encara es considera atractiu i intel·ligent (no sabem ben bé per què), i de Mercedes Milà (terrible combinació!) a un programa que porta per nom La tribu.

Malauradament no sé com desprogramar Telecinco de la meua televisió.