La clienta

Esta setmana que estem a punt de rematar no és precisament la que més temps he dedicat a la meua feina, entenent per feina només la professional.

Per culpa de RasoirHouse i d'una tendència a la socialització extrema que cultive amb fruïció i dedicació no he posat un peu als Jutjats, no he concertat visites amb els clients i he deixat tota la feina pendent per a la setmana que encetem demà, de forma que ara mateix tinc la taula del despatx plena d'expedients i de tràmits sense resoldre.

Segons passaven els dies un sentiment de remordiment s'apoderava del meu estat d'ànim i una veueta em deia: Martí, no has pegat brot, cabró.

Per tot això, quan la nit de divendres vaig comprovar que una de les cambreres de la discoteca ExcuseMe, que s'inaugurava aquella nit, era una clienta a la que li porte un parell d'assumptes no massa complicats ho vaig veure clar: ara pots redimir-te, Martí, i passar amb esta clienta tot el temps que no has dedicat als altres clients.

Vaig cridar el seu nom des de la barra i en reconéixer-me es tornà boja: ¡No me jodas! ¡Dame un beso, abogado!

I em va fotre un bes a la boca i em preguntà què volia beure. Vaig preguntar als amics i ens va servir una ronda gratis mentre m'advertia amb un somriure a la cara: Esto ya me lo cobraré yo por otro sitio.

No vaig entendre ben bé què volia dir-me amb aquella frase, però el que tenia clar és que no pensava eixir perdent en aquell negoci, i per això vaig demanar una altra ronda.

Per si de cas.