Llum blanca

Este matí, en tornar de Chiva (!) després de fer-me amb les làmpades de RasoirHouse, una companya m'ha dit que volia comentar-me els detalls d'un cas una mica escabrós i, ja que si hi ha alguna cosa que m'agrade més que una làmpada moderna i funcional és un cas escabrós, he acceptat de bon gran la invitació. 

 

- Coneixes esta persona? -m'ha preguntat allargant-me una fitxa d'identificació de la Guàrdia Civil.

- Clar que el conec: viu al meu carrer -he confirmat mentre me meravellava la classe de veïnat que tinc i he afegit: Què ha fet ara?

En realitat, sabia que el meu veí tenia una llista de detencions ben llarga i que havia passat algunes temporades a presó, però no podia imaginar que de tant en tant li donava per penetrar analment els discapacitats mentals del barri.

Òbric parèntesi. Este coses passen, sobretot, al meu poble perquè cada dia estic més convençut que el poble ha estat aixecat sobre alguna mena de cementeri indi. Tanque parèntesi.

La companya m'ha comentat que totes les proves forenses i d'ADN, juntament amb la declaració del retardat i la pròpia confessió del meu veí dificultaven la defensa jurídic de l'acusat i que no tenia molt clar com enfocar la seua feina.

Li he preguntat si havia llegit el diari este matí i quan m'ha dit que no, li he suggerit que prove a al·legar la que sembla ser la nova doctrina, o almenys un nou punt de vista, de l'Església catòlica madrilenya en relació a la tipificació penal dels abusos sexuals, ja que la revista Alfa y Omega, publicació oficial de l'Arquebisbat de la Villa y Corte inclou esta setmana un article en el qual es poden llegir idees com ara que “cuando se banaliza el sexo, se disocia de la procreación y se desvincula del matrimonio, deja de tener sentido la consideración de la violación como delito penal”.

Tot i que al llarg de l'article esta idea de l'autor és matisada, és fàcil vincular-la amb les paraules del cardenal Cañizares, des del moment en què ha decidit criticar l'avortament per provar a minimitzar els casos massius i generalitzats de pederàstia a Irlanda fent ús de la fórmula següent: “no es comparable lo que haya podido pasar en unos cuantos colegios con los millones de vidas destruidas por el aborto”.

Per un moment la meua companya i jo hem barallat la possibilitat de construir la defensa jurídica del violador al·legant que un abús sexual sobre un discapacitat mental no és res comparat amb l'holocaust jueu, amb els morts que les guerres africanes ens deixen cada dia sobre la taula a hora de dinar, amb els atemptats suïcides islamistes sobre la població civil iraquiana o amb l'extinció del dodo l'any 1680.

Però, de seguida hem trobat un nou argument que de segur satisfarà les nostres consciències, la del jutge i la del fiscal i, també, la de la jerarquia catòlica: i és que un abús sexual sobre un discapacitat no és res comparat amb els milers d'abusos que es van produir a les escoles irlandeses catòliques durant més quaranta anys del segle passat.

I és que si algú encara es pensava que només els bisbes podien practicar el cinisme més irresponsable i aberrant és que no ha escoltat mai una conversa entre advocats.