Pàgines

dissabte, 2 de maig del 2009

Vanitas vanitatis et omnia vanitas

Este matí prenia el sol a la platja en companyia d'uns quants amics, entre els quals es trobava M. i la seua novia, a la qual, tot i conéixer ben poc, em permet el luxe d'atribuir un important grau de bolsor.

- Me tengo que quitar esta barriga como sea -ha dit M.

En qualsevol altra situació hagués contestat, però en este cas he pres el comentari d'M. d'una forma insultant, ja que el meu amic és susceptible de resultar atractiu per a qualsevol persona que no el conega suficientment.

- Cari, haz el favor de callar un ratito -ha intervingut la novia d'M- que estoy tomando el sol.

Però M. ha obviat el consell de la novia i ha continuat:

- Y me tengo que depilar las piernas pero ya, que parezco un puto oso -ha dit mentre es passava les mans per unes cames que només deixaven veure quatre pèls mal comptats.

- Deja de molestar, cari. ¿No ves que Martí está leyendo un libro? -ha tornat a intervindre la novia, en esta ocasió posant-me pel mig.

- A Martí no le molesto, ¿a que no, tío? -i abans de deixar-me contestar que sí, que sí que em molestava, ha dit a la novia: Y a ver, bonita, cuando me haces las cejas, que ya toca, ¿eh?

I tement que en qualsevol moment la novia-estetista traguera unes pinces de la bossa i es posara a fer-li les celles allí mateix, he tancat el llibre i he amollat:

- Mira, M., para eliminar esa barriga no veo otra solución que un balón intragástrico de esos que anuncian por la tele y para las cejas... pues mira, qué quieres que te diga, cuando te pongas la cera en las piernas te dejas un pegote en la cara y así aprovechas, pero coño, déjame leer un rato.

I és que sembla que la platja trau el pitjor de nosaltres.

Imatge de Mario Sierra



2 comentaris: