Europa (i III): Ja està prou bé!

La gran majoria dels mitjans de comunicació coincideixen a qualificar esta campanya electoral com una de les més brutes que es recorda i per fer-ho utilitzen un to censurador i acusen els grans partits de no haver parlat suficientment d'Europa i d'haver-se dedicat només a qüestions internes.

La meua opinió al respecte és esta: que els follen.

Sí, que els follen. I que els follen perquè ha fet falta una campanya electoral europea fer saber que el President del Govern realitza viatges de partit amb avions militars pagats per tots o que l'ecs Aznar té cinquanta escortes pagats també amb càrrec als pressupostos generals.

Estes dues informacions -realment intranscendents- posen de manifest dues coses que ja sabíem: que Aznar té molts enemics i que un dels principals problemes de l'Executiu de ZP és la comunicació.

Independentment d'això, esta primera setmana de juny he tingut coses molt més importants de les quals preocupar-me que no pas d'una campanya que més que bruta ha resultat ser discreta: ja estic instal·lat a RasoirHouse i demà es presenta Busca qui t'ha pegat a Barcelona.

Tot i això, estic en condicions de fer un pronòstic electoral i d'aventurar les reaccions dels diferents partits per al diumenge: el Partit Popular guanyarà les eleccions -per poc, però les guanyarà- i aprofitarà per dir que les urnes han absolt Camps i laa resta d'implicats, imputats, acusats i condemants i que comença la fi del somni de ZP.

El PSOE, doncs, perdrà les eleccions -per poc, però les perdrà- i dirà que la culpa és de la crisi i no farà cap tipus d'autocrítica. Izquierda Unida baixarà en vots i en percentatge i els seus responsables acusaran el sistema bipartidista i diran que no hi ha motius per preocupar-se perquè no es pot caure més baix.

El nacionalisme conservador no experimentarà cap canvi substancial, motiu que serà més que suficient per deixar-se portar per l'eufòria. El nacionalisme més esquerrà obtindrà uns resultats discrets però bastarà perquè ERC assegure que es tracta d'una passa importantíssima cap a la independència de no sabem ben bé què.

Finalment, UpyD entrarà al Parlament Europeu amb un diputat (i qui sap si superarà IU en vots!) i dirà que a poc a poc es consolida un projecte alternatiu als grans partits i Rosa Díez farà una compareixença pública amb un pentinat encara més inefable que els que sol portar. 
 

Malauradament, de tots els partits polítics els únics que tindran raó seran els refillsdeputes d'UPyD.