Timorat

Imaginem per un moment que un paio lliga a una discoteca amb un altre, el qual li promet fer coses al llit que mai de la vida ha fet però, tot just quan estan a punt d'eixir de la disco per follar, apareix l'ecsnovio del primer i, tot i que no vol follar amb ell, li prohibeix fer-ho amb l'altre. 

 

Justament això passà ahir al Congrés espanyol i els protagonistes d'esta història són ZP, Iniciativa i CiU: ZP seria el nostre protagonista, que anuncià que -a petició d'Iniciativa i d'IU- faria una reforma fiscal i augmentaria els impostos dels que més diners guanyen.

Poques hores després, entra en escena l'ecs, que ja no pinta res en la vida sexual de ZP, però que té ganes de fer la mà: CiU amenaça ZP i li diu que si se'n va al llit amb Iniciativa no li aprovarà els pressupostos de 2010 i ZP, en lloc d'enviar els memocristians a la puta merda i, d'una vegada per totes, portar endavant una vertadera política fiscal progressista, s'acollona i tira enrere la proposta.

Este lamentable espectacle politicosexual té un punt de vista ben positiu, ja que ha ajudat (i de quina forma!) a deixar en evidència qui és qui al Congrés: ZP és un poregós sense sang; Iniciativa cada dia té més sentit d'Estat i es mereixeria ser una vertadera opció a l'esquerra del PSOE; i CiU... bé, CiU ha demostrat, en primer lloc, qui pretén que siga el seu electorat -només aquells que guanyen més de noranta mil euros a l'any?- i que actua com un maleït ecs! ressentit i ple de ràbia i que posa de manifest allò que ja ens temíem: CiU és un invent que només funciona quan toca el poder (i 3%).