De tant en tant la vida ens posa al davant reptes difícils de superar, polèmiques respecte de les quals ens agradaria mantenir-nos ben al marge i amagar el cap i fugir, però fer front a estes batalles és el que determina la nostra capacitat per sobreviure a un món que cada dia pot semblar més estúpid i insubstancial i que suposa, al remat, allò que determina la nostra capacitat humana de superació.
Estic parlant, com tots podreu imaginar, de Belén Esteban.
Per a aquells que viviu desconnectats del món real i de les coses que veritablement importen i que donen sentit a la civilització occidental, vos faré cinc cèntims de la història: ahir es va fer públic que el defensor del menor de la Comunidad de Madrí instà el fiscal perquè investigara si la Esteban posava en risc la intimitat de la seua filla en parlar tots els dies en televisió sobre la relació que el pare de la xiqueta, un torero mig retardat, manté o no manté amb la criatura.
Com podeu imaginar, la gravetat dels fets obligava les principals televisions privades de la Confederació Ibèrica de Nacions a dedicar-hi la gran part de la programació d'ahir divendres i a tractar amb el rigor i la seriositat necessaris un tema que podríem dir, sense por a equivocar-nos i sense cap mena d'ànim hiperbòlic, que afecta la estabilitat nacional i a relacionar-lo, en el cas de Telecinco, amb un altre tema molt menys important: una hipotètica reforma de la Llei del Menor per augmentar les penes dels delictes de sang comesos per menors d'edat.
No forma part del meu caràcter defugir les responsabilitats que la vida ens posa al davant, per difícil que em puga resultar, de forma que -després d'una llarga consideració- he optat per pronunciar-me al respecte: Belén Esteban mereix una lapidació pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada