Sóc un pervertit

Qualsevol que em conega mínimament sap que m'encanta l'escàndol però que no acostume a escandalitzar-me fàcilment en temes sexuals i amb el temps -i la pràctica- he acabat per entendre i respectar qualsevol mena de fília sexual, fins i tot eixa perversió inadmissible que és el sexe heterosexual. 

 

Així, tot i que em considere una persona amb una ment oberta i predisposada a noves experiències, com en qualsevol aspecte de la vida, fa temps que em vaig fixar unes línies roges que no podia ni havia de traspassar en el camp sexual.

La majoria d'estes línies prohibides tenen a vore amb la higiene, la integritat física, la salut mental o el Codi Penal, de forma que determinades pràctiques sexuals com ara la zoofília, la necrofília, el sadisme o el sexe amb menors de vint anys formen part de les fílies a les quals vaig decidir renunciar de forma explícita i rotunda en arribar a l'edat adulta, açò és, fa només un parell d'anys.

Porte uns dies, però, pegant-li voltes a un tema que em té preocupat perquè considere que és d'una perversió insana i pertorbadora, i és que... redéu, em fa no sé què fins i tot escriure-ho... crec que m'he obsessionat amb Ricardito Costa.

Ja fa mesos que vaig reconéixer que havia vist en Costa un je ne sais quoi que m'excitava i em posava burro: no sé si serà per la veu nasal, per la boca molla, pel seu gust per cotxes que no pot pagar, per la sinapsi neuronal defectuosa que pateix, per la bandereta espanyola que porta a la munyica o per l'ús (i l'abús) del coll italià en les camises que es gasta.

La qüestió és que durant el debat de política general del País Valencià que m'he empassat sense mirament durant tota la vesprada, la intervenció de Costa ha provocat en la meua persona una doble i contradictòria reacció: en alguns moments, i sobretot el discurs laudatori, grandiloqüent i gairebé hagiogràfic en relació al Molt ecs!Honorable, m'ha indignat i horroritzat, però en uns altres, i sobretot quan usava la demagògia i la poca vergonya que li queda per acusar la Pajín i la Fernández de la Vega de ser les responsables de la crisi del País Valencià i per fer-se el suec en relació a tot el merder de corrupció que l'envolta, no he pogut evitar sentir-me una mica excitat i estimulat sexualment.

Definitivament, serà cosa de l'ús (i de l'abús) de la camisa amb coll italià.

O, almenys, això espere.