Fa mesos que la imatge pública de ZP està per terra. La crisi econòmica i, sobretot, les xifres brutals d'atur oficial i la sensació general que el Govern espanyol i, en concret, el President no saben ben bé per on van el tirs d'esta pel·lícula han acabat amb l'allure de Zapatero.
En un moment en el qual qualsevol indocumentat és capaç de fer anàlisis sobre macroeconomia o assegurar que coneix les receptes secretes per deixar enrere la crisi que sacseja el Planeta, el Govern espanyol falla justament en allò que hauria de ser la part més senzilla: transmetre una sensació de seguretat i de tranquil·litat, de confiança en el futur.
L'Executiu i la Confederació Ibèrica de Nacions (CIN) viuen el seu moment més baix i l'autoestima de les classes populars i mitjanes frega la psicosi i ZP no és capaç d'acabar amb esta sensació de melangia i decepció col·lectiva.
Així, justament quan la Comissió Europea anuncia que la CIN serà l'últim estat a eixir de la recessió econòmica, el President es dedica a passejar pel món i a convidar altres dirigents internacionals, de forma que en una setmana ha tingut encontres bilaterals amb Chávez, Evo Morales, Berlusconi i Medvedev (o la titella de Putin), un exercici de projecció internacional que recorda perillosament la segona legislatura d'Aznar.
ZP, en definitiva, ha deixat de resultar charming i fins i tot Prisa i els ecs!ministres es permeten el luxe de contrariar-lo i de posar en qüestió qualsevol iniciativa governamental.
He de reconéixer que la situació, tot i que mai he votat el PSOE, em preocupa lleugerament perquè em fa una miqueta de por que el PP torne a governar els designis de la CIN ja que, com a valencià escarmentat, sé que el pitjor govern socialista sempre serà menys destructiu que el millor govern popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada