Pàgines

divendres, 2 d’octubre del 2009

Freshka

El principal inconvenient de les guàrdies no és que no em deixen fer res durant tot el dia, ni que no puc fer plans alternatius perquè he d'estar disponible durant vint-i-quatre hores, ni -encara menys- haver de treballar amb agents de la Guàrdia Civil, ja que fa temps que vaig afirmar que les noves fornades d'agents de la Benemèrita compten amb el meu suport i recolzament més efusiu.

El principal inconvenient de les guàrdies és que la comissaria es troba tan a prop d'un centre comercial que cada cop que em toca anar-hi no em puc resistir i he de fer una ullada a les novetats que ofereixen les botigues de prêt-à-porter més cheap (que no chic) i sempre acabe per gastar-me els euros en alguna cosa que no necessite o que mai em posaré.

Hauria de saber posar fi a este desordre compulsiu, però cada vegada que em toca anar a la comissaria l'adrenalina se'm dispara perquè m'agrada la meua feina i perquè visitar els detinguts als calabossos de la Guàrdia Civil té un punt de depravació i de decadència que m'estimula d'una forma considerable i malaltissa.

Així, dimecres, en deixar el meu client als calabossos i ja al centre comercial, vaig iniciar el tour de rigor: H&M, Benetton, la col·lecció He de Mango i les infinites marques de l'imperi Inditex: Zara, Pull&Bear, Massimo Dutti i, finalment, Bershka.

La botiga Bershka, o com se la coneix per la llargària de les seues faldes: Freshka, del meu centre comercial estrenava línia masculina i en visitar-la em vaig portar les mans al cap, però no pel volum de la música o per l'excés d'il·luminació de la tenda, que crec que em van fondre part de la massa encefàlica, ni per la baixa qualitat i els miserables acabats de les peces de roba, ni perquè semblen fetes per al proletariat d'extraradi més estrafolari, ni perquè -i n'estic convençut- en la seua confecció hi participen asiàtics menors d'edat, ni per la mala educació de les dependentes, autèntiques freshkes ravaleres...

No: em vaig portar les mans al cap pels escandalosos preus de la roba (de miserables que són, s'entén) i perquè, encara no entenc ben bé el motiu, acabí per comprar unes peces de roba -no diré quantes ni quines són- que no necessitava i que, amb prou seguretat, mai em posaré.


1 comentari: