Y parecía tonto cuando lo compramos...

Arribats a este punt, no resulta exagerat afirmar que la política valenciana s'ha convertit en una opereta inintel·ligible i ni els grans mitjans de comunicació són capaces d'entendre ben bé què està passant i posar tota la informació que els arriba en ordre: la quantitat de comunicats i de contracomunicats, de mentits i de desmentits, de declaracions, de contradeclaracions i de requetecontradeclaracions han fet que a hores d'ara encara no puguem avaluar què ha passat exactament i, molt menys, què passarà a continuació.

La trama Gürtel, doncs, ha donat lloc a un dels episodis més surrealistes que s'han vist en política en molt de temps i tot ha estat per culpa de Costa, perquè Ric ha aconseguit posar contra les cordes el PP al complet, que Rajoy es quede mut, que la portaveu parlamentària no estiguera en condicions de dir qui era el secretari general al País Valencià, que la Cospedal es mostrara irritable i empipada durant una llarga entrevista, que Camps tremolara de por perquè part del partit se li tirava a sobre i que els comunicats de Gènova i del carrer Quart es creuaren -sense tocar-se- i que es convertiren en paper mullat abans de ser publicats i molt abans d'arribar al pantà l'Alarcón.

Ric tenia totes les paperetes per convertir-se en màrtir i en carn de canó perquè la seua imatge pública estava tan deteriorada que resultava facilíssim enviar-lo a fer la mà... o almenys això es pensaven alguns, perquè la realitat és que Ric ha tret les ungles i ha demostrat -a mi el primer- que no és tan ximple com ens pensàvem i que un senyoret castellonenc necessitat de logopeda -però amb un gust exquisit, això sí- ha fet trontollar tot un Partit Popular que ha vist com la seua imatge pública s'ensorrava públicament, deixava Camps amb el cul a l'aire i a Mariano sense respiració.

I ara no sé si serà conseqüència de l'abús del café o de la sobredosi d'informació gürteliana pero cada minut que passa veig a Costa més a prop de la presidència de la Generalitat Valenciana.

Total, és l'únic que ens faltava per veure.