Dine amb la iaia a diari, perquè és un luxe arribar a casa i trobar-se la taula parada i el menjar a punt. És una mena d'esclava que em fa el dinar a canvi només de la satisfacció que li dóna sentir-se encara útil, amb vora 90 anys. I perquè m'estima, clar.
A canvi, li faig companyia, li porte algun dolcet quan es porta bé i em menge el dinar que ella cuina sense protestar: som un parella de fet que porta un ritme d'horaris rutinari i fundat en la consuetud.
Així, quan arribe a casa a les dos menys cinc i ja em trobe amb la taula parada. A les dos en punt el dinar és a taula, mentre la Campoy enceta la tertúlia política de Las mañanas de Cuatro, a la qual amb una mica de sort hi participarà Arturo González, eixe vell de melena blanca que segur que fa olor a orina i per al qual l'eutanàsia hauria de ser una opció a tindre en compte seriosament. De Cuatro passem als informatius de La Sexta per tornar-hi a les dos i mitja a Noticias Cuatro, amb Javier Ruiz.
Ruiz, que té cara de ratolí, és molt més suportable i menys sectari que Gabilondo i ara fins i tot el trobe agradable.
Mentre escoltem les mateixes notícies a diferents cadenes, la iaia em fa alguna pregunta solta i jo prove a explicar-li de què tracta (quina ha estat la última de Camps o on està Iran), quin càrrec ocupa un polític en concret i per què no ha d'insultar-lo i, de tant en tant i perquè el meu ànim pedagògic és limitat, li faig creure que les imatges de les inundacions a Escòcia, per exemple, han tingut lloc al barranc del Carraixet.
Ahir, però, la iaia em feu una pregunta de rabiosa -mai millor dit- actualitat:
- Fillet, què és això de l'Estatut?
Em vaig quedar amb la cullera plena de sopa coberta a la mà i temorós de causar danys irreversibles a la ja malmesa estabilitat mental i emocional de la iaia, em vaig limitar a amollar:
- Arribats a este punt, no tinc ni idea, iaia. Ni puta idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada