Al llarg del cap de setmana he pogut presenciar com gran part dels meus amics fan front a les seus relacions de parella.
Alguns opten per la submissió i uns altres aposten per l'obsessió per continuar lligats a qui no els convé. Hi ha qui es dedica a barrejar la relació amb els trastorns mentals (transitoris o no) i qui necessita estar col·locat per poder suportar la parella. Hi ha qui viu turmentat per la inseguretat i qui turmenta l'altre amb la gelosia.
Hi ha qui enceta una relació atemorit perquè no sap on el portarà l'altra persona; i qui posa fi a la que mantenia amb paraules grosses i retrets que fins ara havia decidit passar per alt. Hi ha, finalment, qui hauria de festejar amb la paranoia o amb la irracionalitat i no amb éssers humans.
De tot este ventall de malalties cardiovasculars (o galeria dels horrors de les relacions sentimentals) ha estat ben conscient el meu xurret, que m'ha acompanyat durant este cap de setmana i a l'eixida de la disco el dissabte em va amollar:
- Si al final resultará que los más normales somos tú y yo...
- Bueno, eso yo ya lo sabía.
no és què me done per al.ludit - què facilment m´he vist en alguna d´estes situacions alguna volta- però cal tirar per terra les relacions dels teus amics per a penjar-te una medalleta amb lo bé què te va en el teu novio?
ResponEliminacrec què no cal... encara aixina continuaré llegin-te.
un beset!
Miguelillo! no et pots imaginar la gent que s'ha considerat al·ludida amb este post!
ResponEliminaSobretot la gent amb què vam estar DIVENDRES!!! i no el dissabte :P
Un beset, guapo.
si si ara tracta d´arreglar-ho
ResponEliminaper cert el sopar no crec q anem, estem enfadats..:P es broma, la prima està de fira, estem a finals de mes i cal estalviar...
ResponEliminaah! i el dissabte se´n anareu sense dir res...
el xurret molt majo.
un bes guapo!
final de més, cicci? si sopem a ma casa! :P
ResponEliminasi no veniu no serà el mateix: ferransito s'ho menjarà tot. :P
besets, i diré al xurret que és molt majo :P