Extremaydura

Per celebrar que el meu xic i jo portem 6 mesos i 18 dies de festeig hem planificat un viatge de quatre dies a la Nació Extremenya que inclou visita a Plasència, Trujillo, Càceres, Mèrida i, si ens dóna temps, al monestir de Guadalupe.

Serà la meua primera incursió en aquella part de la Confederació Ibèrica de Nacions i no puc negar que estic força encuriosit per comprovar si l'empremta de Rodríguez Ibarra, virrei d'esta república atòmica durant -atenció!- només 24 anys, encara és perceptible entre el milió i poc d'extremenys que encara hi viuen o si les polítiques de Fernández Vara han aconseguit modernitzar mínimament el país.

Òbric parèntesi. M'he referit al milió i escaig que encara hi viuen, perquè les males llengües sempre han dit que hi havia més extremenys vivint a Barakaldo que no pas a tot Extremadura. Tanque parèntesi.

Tota la gent que conec que ha visitat estes ciutats m'ha confessat que són realment sorprenents, perquè ningú esperaria trobar res amb un mínim de trellat a esta regió deixada de la mà de déu i que, sorprenentment no fa més que empassar-se amb deler euros i euros de tots els europeus gràcies, entre altres, al Fons de Desenvolupament Regional (li corresponen més de 2.000 milions d'euros per al període 2007-2013).

Òbric un altre parèntesi. Sóc conscient que els valencians també hem engolit i malbaratat fons europeus com si fórem la comunitat atòmica més pobre de la Confederació Ibèrica de Nacions, però és que a la Nació Extremeña dos de cada tres euros gastats provenen de subvencions estatals i de fons europeus. Tanque un altre parèntesi.

Ara que Ibarra s'ha retirat de la primera línia política i es dedica a parlar d'Internet i de la propietat intel·lectual com si haguera descobert les Amèriques i a publicar articles a El País (quinze en els últims dos anys!) per arrodonir la pensió de jubilació, combinant-los, de tant en tant, amb declaracions jacobines pròpies d'un bellotari, potser ha arribat l'oportunitat per a la Nació Extremenya.