Ja són unes quantes les enquestes que situen la política en general com una de les principals preocupacions dels habitants de la Confederació Ibèrica de Nacions. Els escàndols relacionats, sobretot, amb la corrupció han fet que la ciutadania renegue de la classe política i que acabe per considerar que tots els polítics són iguals.
Òbric parèntesi. Este posicionament m'indigna especialment, però no perquè siga el germen d'actituds populistes, sinó perquè, efectivament, no tots els polítics són iguals: la Pajín, per exemple, no és igual que De la Vega, de la mateixa forma que Esteban Histriònic Pons poc té a veure amb José María Lasalle, o el castellonenc Nomdedéu amb el valencià Morera, per posar exemples del mateix partit. Tanque parèntesi.
A la sensació de corrupció generalitzada, cal sumar el descontent que ha provocat la crisi econòmica en la societat o, millor dit, el descontent que la incapacitat de ZP i companyia per resoldre la crisi i de l'oposició per fer propostes constructives ha traslladat a la col·lectivitat social.
Així, amb unes xifres macroeconòmiques que fan feredat, amb l'atur desbocat, tot i que tothom sap que les xifres oficials no són reals, perquè cap estat podria suportar l'actual taxa de desocupació que pateix la Confederació Ibèrica de Nacions sense que la gent assaltara els supermercats, amb un Govern que fa temps que perdé la gràcia i que de qualsevol assumpte fa una crisi interna i amb una oposició que no sap ben bé com treure rèdit de la situació sense resultar antipàtic, podem dir, d'una forma prou eufemística, que estos no són els millors dies per a la política.
Però com les coses sempre poden anar a pitjor, i este cas no serà cap excepció, una nova amenaça sobrevola la política: hi torne.
Redéu, torne a la política activa.
Et consideres del bàndol oposició oportunista o del govern que ha perdut la gràcia?
ResponEliminaPD: per cert, el teu comentari-article apareix igualet igualet a la Vanguàrdia d'avui...
sóc oposició oportunista sense gràcia, com no podia ser d'una altra forma.
ResponEliminano tinc per costum llegir la vanguardia: el mundo, l'abc i la razón són més divertits.
em fan saber que a Catalunya ja estan una mica de cap a caiguda: es veu que per divertir-se se'n fa prou amb EP... però no puc opinar.
ResponEliminaIt's about time...
ResponElimina(Ja era hora...)
Com que torneu a la política activa?, però l'has deixat mai?. Veus per on no seria una mala IDEA: RASOIR for President!... Pense-ho, R.
ResponElimina¡¡¡¡ Molt bé ¡¡¡¡
ResponEliminaSupose que serà amb Mònica Oltra, bé amb Compromís. M´encantaria poder votar-te directament però hauries d´estar a les autonòmiques per la província de VLC, o a les locals per la capi.
Com ho tens?
Gràcies senyors Basset, Josep i Rabosa Platejada pels comentaris, tot i que no crec que ja era hora, ni que arribe a president (ni tan sols d'una falla de barri) i que no siguen massa els futurs electors als quals podria demanar el vot.
ResponEliminaSiga com siga, tinc esperances en què la senyora Oltra o el senyor Morera m'ofereixquen alguna secretaria general o la vicepresidència de qualsevol cosa.