Riure

Fins fa una estona no tenia clar quin de tots els esdeveniments de les últimes hores em feia més gràcia: si l'estupefaent i psicotròpica actuació del puçolenc John Cobra (!) a la gala d'Eurovisió i els seus crits de '¡maricones, comedme la polla!', la irrisòria declaració de béns feta pública per Camps (!!), que Espe Aguirre haja decidit d'una vegada per totes cagar-se en Rajoy i oferir ministres populars a Zapatero (!!!) o haver rebut un correu spam que porta per assumpte '¡Aspira toda la grasa que tienes en 15 días!' (!!!!).

Hi havia per a triar, doncs.

Però, a mig matí he escoltat les delirants declaracions del professor Neira (sic) en relació a la decisió de la jutgessa que porta el cas de deixar en llibertat provisional condicionada a una fiança de deu mil euros el seu agressor i des d'aleshores no he pogut deixar de riure.

L'últim joguet de la caverna madrilenya ha declarat que li fa vergonya ser espanyol (mira, un altre antipatriota) i que “la desvergüenza con la que tenemos que aguantar los españoles las iniquidades de la Justicia son verdaderamente brutales. Me da verdadero asco, me gustaría estar lejos de aquí” i ha insistit que “me da asco y vergüenza, me gustaría ser ciudadano de otro país y, desde luego, lo haré” alhora que ha suggerit la possibilitat de fotre el seu agressor a una bossa de fem i llençar-lo no-ha-especificat-on.

Personalment no puc fer una altra cosa que animar-lo, professor, perquè ho faça, perquè abandone la Confederació Ibèrica de Nacions i ens lliure de la seua presència i, també, del càrrec que li regalà la senyora Aguirre no sabem ben bé per quin motiu. Bé, en realitat sí que ho sabem, tot i que sembla que el professor ha oblidat que després de l'agressió que patí fou ingressat a un hospital de la meravellosa xarxa pública madrilenya, i que allí va ser objecte d'una concatenació d'errors mèdics i de negligències que són els que, segons ha posat de manifest la instrucció del jutjat, el van portar al coma.

També ha oblidat que després de rebre no-sé-quina-medalla i l'esmentat càrrec va retirar les demandes que havia interposat contra l'hospital i la sanitat pública madrilenya i que ha tingut reservada una cadira a moltes de les tertúlies cavernícoles que emeten per TDT per obra i gràcia, novament, de la ubiqua senyora Aguirre.

El professor Neira només eixir de l'hospital convertí la seua agressió en un espectacle públic, al qual assistíem sense haver comprat entrada, gestionat per una mànager de primera categoria, la senyora Aguirre, i ara hem vist les conseqüències: el joguet de la caverna ha acabat desraonat i el públic fart de la seua interpretació.

La única que ha guanyat alguna cosa amb esta funció de teatre esperpèntic ha estat, com sempre, la Presidenta de la Comunitat Atòmica de Madrid.

No podia ser d'una altra forma.