¡Es de ser inútiles!

Aquells que, d'una forma completament irresponsable, hagen decidit passar estes últimes setmanes analitzant, tot i que siga superficialment, l'actualitat informativa hauran arribat a la inevitable conclusió que la classe dirigent espanyola està formada en la pràctica totalitat per uns complets inútils i incompetents, i que ni tres avions ben plens i accidentats a la polonesa servirien per regenerar la vida pública de la Confederació Ibèrica de Nacions.

Esta és la única forma d'entendre com és possible que els socialistes valencians no només siguen incapaços de rendibilitzar la corrupció prêt-à-porter del Govern valencià, sinó que per si fóra poc es vegen esguitats per l'obsessió de Rita Barbaritat d'enderrocar El Cabanyal i de vore com el s'intuïa candidat a l'alcaldia de València és escridassat al carrer per aquells que s'oposen a la destrucció del barri mariner per culpa dels excessos de la Policia Nacional a l'hora de dissoldre les pacífiques concentracions veïnals.

¡Es de ser inútiles!

De la mateixa forma, resulta decebedor (i alhora una mica esperançador) comprovar com les forces vives de l'España Auténtica són tan incompetents que en les seues maniobres per no permetre cap avanç i per deixar les coses tal com estan ni es molesten a fer les coses bé quan es tracta de tancar un diari escrit en basc o per liquidar la carrera de l'únic jutge que ha gosat a enjudiciar la dictadura franquista, ja que en el primer cas l'Audiència Nacional ha anul·lat la vergonyosa sentència que permetia el segrest d'Egunkaria i en el segon el jutge/cometa fugaç Garzón no fa més que amuntegar recolzaments i adhesions de suport entre particulars i personalitats.

De nou: ¡Es de ser inútiles!

Malauradament, les males notícies no acaben ací, ja que si encara quedava algun incaut capaç de dipositar alguna confiança en els socialistes valencians o en la regeneració democràtica del franquisme espanyol i s'ha atrevit a connectar la televisió per presenciar l'estrena del programa de Cuatro Uau!, presentat per Santi Millán, haurà arribat a la conclusió que ni tan sols el late night televisiu ens servirà per evadir-nos de la incompetència general que ens envolta.

En un país normal caldria prohibir al responsable de l'elecció de Millán tornar a treballar en televisió perquè el flac no només estava forçat i artificial, sinó que es dedicà a fer un paper de macho idiota durant tota l'estona que Pilar Rubio l'acompanyà al plató.

Òbric parèntesi. Tan conscients són a Cuatro de la merda que suposa la seua programació que hagueren de convidar per a l'estrena del programa la presentadora d'una altra cadena que mai ha treballat per a ells? Tanque parèntesi.

Les suposades bromes i gràcies de Millán en presència de Rubio provocaven vergonya aliena i, tot i ser un gènere amb el qual no compartisc massa coses, suposava un atemptat a l'honra i a la dignitat de l'home heterosexual ibèric.

Al remat ho aconseguiran: deixarem d'interessar-nos per l'actualitat i per la televisió i ens posarem a llegir llibres.

Ells s'ho han buscat.