Austeritat vocacional

Considere que és força curiós que la mesura més populista, simplista i amb menys transcendència econòmica de totes les que s'han anunciat siga justament la més aplaudida i demandada per la dreta i per l'esquerra, perquè el fet de rebaixar les contraprestacions econòmiques dels polítics, d'aquells que es dediquen, doncs, a la cosa pública, resulta insignificant en un plànol macroeconòmic i si té algun efecte és únicament sensacionalista: de sensació d'estalvi.

El problema, però, és que sabem que l'Economia ha deixat de ser considerada una ciència (ni exacta ni aproximada) i la crisi ha evidenciat que hem d'estudiar-la de la mateixa forma que alguns llegeixen l'horòscop: només per la seua capacitat de suggestió i d'influència anímica, ja que estes mesures (que sí, que són inútils i efectistes) ajuden a transmetre una sensació positiva.

Per tot això, resulta difícil d'entendre les paraules de l'ecs!ministre i ecs!socialista Boyer, que ha afirmat que si continuen rebaixant-se els sous dels polítics i, en concret, dels ministres 'només arribaran analfabets al Govern', com si el fet de tindre un sou anual de sis xifres fóra el fet determinant que explicaria la sana ambició política de la majoria dels nostres governants i que un salari més baix ens obligaria a omplir els escons del Congrés dels Diputats o les Corts Valencianes amb immigrants del Tercer Món.

Boyer, que no té mirament a l'hora de qualificar de 'valenta' la rebaixa dels sous dels funcionaris i la congelació de les pensions, de demanar el retard en l'edat de jubilació i de descartar un impost per als bancs, ha ignorat que la intenció de fer del món un lloc menys infame és en molts casos el principal motiu que fa que alguns decidisquen dedicar-se a la política.

I potser ho ha ignorat (o oblidat) perquè eixe no era el seu cas.

Òbric post scriptum. Independent de les crítiques que es poden fer a Boyer, espere que la futura Generalitat que ha de donar-me un càrrec d'assessor, de director general de no-sé-què o de responsable institucional de no-sé-com li faça cas i no només no baixe la meua retribució, sinó que també em pose un cotxe oficial, perquè, total què més dóna, si al País Valencià ja tenim els pitjors analfabets al Govern. Tanque post scriptum.