Cagada gai

La decisió dels organitzadors de la desfilada madrilenya de l'Orgull Gai de retirar la invitació a un col·lectiu israelià, tan fa si està vinculat o no a alguna institució, ha posat en evidència dues coses que ja sabíem: que la caverna aprofita qualsevol excusa per llançar missatges contradictoris i cínics i que els gais poden ser igual d'estúpids que els heterosexuals.

Efectivament, costa entendre que els organitzadors de la festa hagen estat tan burros per negar la invitació que ja havien ofert a un grup gai d'Israel perquè el seu govern no ha condemnat l'atac a la flota d'ajuda humanitària al territori de Gaza o, millor dit: perquè n'és el responsable.

Puc entendre que les organitzacions convocants consideren que és incompatible defensar els drets dels gais i alhora massacrar els dels palestins, però la seua decisió no té cap sentit, perquè el que s'ha fet, en definitiva, és fer que paguen uns ciutadans particulars per les polítiques que el seu govern ha decidit portar endavant.

Algú s'imagina, per exemple, que l'organització d'una hipotètica trobada internacional d'amants del gat d'angora turc vetara la participació de la federació espanyola d'amics del felí en qüestió perquè al territori de la Confederació Ibèrica de Nacions encara es fan corregudes de bous? Per què han de pagar els amants espanyols del gat d'angora turc el caràcter poregós i pusil·lànime d'un govern que no es decideix a abolir esta barbaritat?

De la mateixa forma, els gais israelians (repetisc: vinculats o no a una institució pública) han de quedar fora d'una celebració pel fet que el seu govern ignore els drets fonamentals més bàsics dels palestins i menyspree les normes elementals del Dret internacional sense saber si ells combreguen o no amb la lamentable política de l'executiu de Netanyahu?

Amb la seua decisió, les associacions convocants han donat aire al govern israelià perquè continue presentant-se com una víctima i han qüestionat el vertader caràcter obert i plural de la festa de l'Orgull.

Si els organitzadors hagueren tingut una mica de trellat (o hagueren decidit contractar-me com assessor o almenys consultar-me abans de prendre cap decisió) podrien haver optat per adaptar el lema de la manifestació i afegir-hi alguna consigna per recolzar els palestins, de forma que els israelians convidats s'hagueren vist obligats a retratar-se i a decidir si se sumaven o no la marxa de l'Orgull, sense que, en cap moment, se'ls poguera acusar de vetar la participació de ningú.

En realitat era tan senzill com això.