Pastilles estiuenques (I): els enemics naturals

-->

La primera nit de vacances vaig eixir a sopar amb els amics i el desenvolupament (a)normal dels fets va fer que dos hores després de la mitjanit només en quedàrem tres encara recolzats a la barra d'un pub de platja. I, per la mort de déu, quins tres: un policia nacional de Campanar, un gitano de Getafe i un servidor.

- La puta hostia, parecemos los protagonistas de un chiste: “van un abogado, un policía y un gitano en un coche...” -vaig dir quan, en efecte, tots tres ens disposàvem a continuar la nit en un Opel Astra (!) amb els vidres foscos (!!).

Al llarg de la nit cadascú va fer ús dels seus contactes i així, si a la primera discoteca les amistats del policia nacional ens van permetre l'accés a una zona VIP plena de sofàs a l'aire lliure, beguda gratis i joves que imitàvem amb menys o més encert l'estilisme de Cristiano Ronaldo, a la segona una cambrera amiga meua ens va convidar a dues rondes de copes i a una de glopets de vodka roig, amb tota probabilitat la beguda més estúpida que la humanitat ha embotellat en tota la Història.

Quan tenia el got del glopet a la mà, dubtant entre beure-me'l o llançar-lo a un imbècil que m'havia xafat dos vegades el peu, una adolescent rossa i etílica se m'apropà i em preguntà:

- Perdona, ¿tú estudias en El Pilar?

Mentre em meravellava dels efectes de la nova crema antiarrugues que vaig adquirir fa uns mesos, vaig barallar la possibilitat de dir que feia anys que no estudiava i que tot i portar un gotet de vodka roig a la mà, ja tenia trenta anys, però vaig considerar que la veritat no resultava tan divertida, sinó més aviat prou depriment, de forma que vaig optar per la mentida:

- Sí claro: estoy en primero de bachillerato.

La resta de la nit transcorregué entre converses impossibles, beguda adulterada i música d'estiu (en el pitjor sentit de la paraula) fins que en un descans el policia nacional va retraure al gitano que portara un d'aquells collars de plàstic que no se sap ben bé quin material pretén imitar i que la gent sense sentit de l'estètica es fot al coll en estiu:

- ¿Por qué cojones te has puesto esta mierda, tío? -va acusar mentre obviava que el pit de la camisa del gitano estava tan obert que amb una mica de (mala) sort se li podria vore també el melic.

El gitano apartà sense massa delicadesa la mà del policia nacional en una mostra del que en zoologia es podria considerar el comportament típic de dues espècies d'enemics naturals i amollà:

- Porque si me pongo los collares de oro todavía parezco más gitano, hijoputa.

I em vaig vore obligat a intervindre per deixar cada cosa al seu lloc:

- Yo creo, queridos míos, que hay cosas que por mucho que nos esforcemos no podemos disimular.

El gitano i el policia nacional van intercanviar una mirada d'estranyesa i van dir:

- ¿Otra ronda?

- Faltaría más.