L'ONU es reuneix estos dies a Nova York per provar a corregir les ignomínies del món i només els més ingenus serien capaços d'esperar que els mateixos responsables de la fam, la mort, la desigualtat i les malalties que arrasen el planeta es posen d'acord per posar-hi fi a un sistema econòmic i financer que utilitza la misèria i la injustícia com els millors lubricants dels engranatges d'esta maquinària tan perversa.
Per això, mentre els grans líders internacionals s'omplin la boca amb missatges que resulten obscens i hipòcrites fins la nàusea, trobe consol i emoció en els correus electrònics que m'arriben des d'un racó perdut del món, a un parell de centenars de quilòmetres d'Addis Abeba, a Etiòpia.
Sempre que li ho permet una inestable i intermitent connexió a Internet, Juan, cirurgià de professió, em fa arribar un fabulós diari de viatge, tal com va fer l'any passat des de Camerun, escrit sense sentimentalisme i amb l'asèpsia i la distància necessàries per poder suportar-ho, que em fa creure que no tot està perdut i que encara es pot confiar en la raça humana, que encara hi ha persones capaces de submergir-se a l'infern i, el més important, fer el bé.
I per això, no podria estar ni més agraït ni més orgullós del meu germà menut.
És difícil, Martí, escriure més i millor. Saps que sóc seguidora teua. Saps, també, que gaudisc molt amb les teues entrades. Des d'avui, a més, m'acabes de donar arguments per agrair també a ta mare haver parit dos fills (no sé si n'hi ha més) com vosaltres. Llegiré amb plaer el diari del teu germà i intentaré contar-ho als meus fills, Luis i Emilio, que, no sé si saps, van nàixer a eixe gran país que es diu Etiòpia.
ResponEliminaCom sempre, gràcies pel teu bloc
Moltes gràcies, Mónica, pel missatge i, no cal que ho diga, gràcies a tu també per la feina que fas: per la que fas cada dia a este País i per la que has fet allà, a Etiòpia.
ResponEliminaAgraïdíssim.
gràcies pels hipervincles, no dubto que seran un referent important
ResponElimina