L'estupidesa agosarada

De la ressaca de la vaga general només puc obtindre una conseqüència: la gent és prou més inútil del que em pensava i la quantitat d'imbecil·litats que he escoltat estes últimes 24 hores em fa qüestionar seriosament els límits de l'estupidesa humana.

Vull deixar clar que cap de les reformes ni dels retalls de drets socials aprovats pel govern ecs!socialista m'afecta directament: no sóc treballador públic, no sóc pensionista i tampoc treballe per compte alié, de forma que no m'han abaixat el sou, ni m'han congelat la pensió, ni tampoc els dies d'indemnització en cas de comiat. I diré encara més de cara a les properes reformes: em té igual que l'edat mínima de jubilació siga als 65, als 67 o als 70 perquè la meua idea és treballar fins que el cos (o el cap) em diga prou, per la qual cosa no m'he molestat a tindre un pla de pensions, privat o públic.

Però clar, que totes estes mesures atemptatòries contra l'estat social no m'afecten directament no significa que no ho facen respecte a la gent que m'envolta: mon pare i ma mare són treballadors públics i algun dia voldran jubilar-se, la iaia és pensionista i la majoria dels amics treballen per compte alié o per a diferents administracions públiques.

Per tot això, i perquè considere que era la seua obligació, em sembla correcte que els sindicats hagen convocat una vaga general perquè la classe treballadora puga mostrar el seu rebuig a estes mesures i també perquè ho fem aquells que sense estar directament afectats creiem que hi ha altres formes de lluitar contra la crisi.

A partir d'este punt, podem discutir i qüestionar qualsevol cosa: la utilitat de la vaga, el lamentable paper jugat pels sindicats des que començà la crisi, els serveis mínims pactats o imposats per les diferents administracions, la violència d'alguns piquets i també l'emprada per la policia i fins i tot l'oportunitat de les mateixes mesures aprovades pel Govern, perquè segur que hi ha algú que veu amb bons ulls que es congelen les pensions i que s'abaixe el sou dels funcionaris.

Però clar, és que he arribat a escoltar i a llegir autèntiques barbaritats per part, justament, de les víctimes de les reformes i que han arribat al punt de qüestionar que els assistents a les manifestacions utilitzaren el metro per tornar a casa després d'haver exigit serveis mínims del transport.

Com digué Albert Camus, l'estupidesa insisteix sempre.