Estat terrorista i terrorífic

La política espanyola és capaç d'oferir imatges inefables i insòlites que mai haguérem pogut dir que eren de veritat. És, sense cap mena de dubte, l'efecte estupefaent d'una classe política que no està prou preparada no només per exercir càrrecs de govern o d'oposició, sinó per resultar mínimament presentable.

Així, resulta vergonyant que dos alcaldes socialistes perden el cul per oferir les seues ciutats perquè siguen visitades i beneïdes per un Ratzinger desbocat que és capaç d'assegurar, entre altres moltes coses, que la dona encara ha de realitzar-se a casa (posant rentadores i planxant les camises del marit s'entén) o que María Dolores de Cospedal, amb una palestina empeltada de mocador faller al coll, assegure sense que li caiga la cara de vergonya que el seu, el PP, és el partit dels treballadors sense especificar si el seu referent és el PT brasiler o el Partit Únic xinés.

De la mateixa forma, queda en evidència la mediocritat de qui assegura representar el progressisme polític que Montilla haja de deixar-se caure pel plató de La noria de Telecirco per provar a remuntar una imatge que fa aigua per tots els costats o que el fet que els valencians hem hagut d'esperar que Jorge Alarte visitara Els matins de TV3 per poder escoltar de la seu boca una paraula en valencià.

Els nostres polítics, però, també poden fer manifestacions que més enllà de resultar vergonyants o posar en evidència la mediocritat d'una casta que mereixeria el rebuig públic, no fan una altra cosa que insultar la nostra intel·ligència i demostrar com de fàcil resulta perdre la vergonya quan no exerceixes un càrrec públic i et limites a cobrar una pensió vitalícia: així, si fa unes setmanes el cínic Zaplana (ni més ni menys) afirmava sentir “una gran tristesa” per la situació política i judicial que es viu al País Valencià, este diumenge l'ecs!president González assegurava que li van oferir la possibilitat de 'volar' la cúpula d'ETA a França, que va dir que no i que no sap si va fer el més correcte.

Si un ecs!president no es ruboritza en afirmar que no sap si dir que no a practicar terrorisme d'Estat a un país estranger no és la decisió més 'correcta', no em puc imaginar quins raonaments guiaven la resta de les seues decisions ni tampoc com funciona un Estat de Dret en el qual al president de torn no se sap ben bé qui li ofereix la possibilitat d'autoritzar assassinats selectius amb càrrec a no se sap quina partida del Pressupost.

I això fa encara més por que la palestina empeltada de mocador faller de la Cospedal.