Irritant

Com en qualsevol altre aspecte de la vida, també en la cosa pública hi ha persones, en este cas polítics, amb una considerable capacitat per produir urticària a un ampli sector de la població. Es tracta, doncs, de polítics i de càrrecs públics que, bé siga per mèrits propis o per circumstàncies alienes a la seua voluntat, cauen malament.

La identificació ideològica té molt a vore, per exemple, amb el fet que tota l'esquerra (i la dreta moderada) considere que Aznar és un senyor que no ha sabut fer-se vell i que només siguen els mitjans de la caverna els que es fan ressò de les seues intervencions sense fer conya.

També son només els votants de dreta els únics que poden suportar les ocurrències i les pallassades de dos polítics conservadors com Basagoiti i, sobretot, Esteban Histriònic Pons, decidits a guanyar-se el reconeixement públic amb exabruptes, calúmnies i jocs de paraules propis d'un border line.

En canvi, al mateix temps que sembla que l'ecs!president González disposa d'immunitat per dir allò que vol, fins i tot si contradiu l'Estat de Dret més elemental, els socialistes espanyols compten amb un parell de pesos pesats que no només saben irritar els votants de dreta, sinó que han aconseguit amb dedicació i amb esforç guanyar-se també el menyspreu de gran part de l'esquerra: José Blanco i Leire Pajín.

Tots dos tenen en comú no haver tingut mai un ofici conegut, haver encadenat càrrecs al PSOE fins la nàusea, haver fet el salt de la política orgànica al Consell de Ministres de la mà de Zapatero, mancar de qualsevol preparació elemental i cultivar un discurs precari i buit. A banda, és clar, de generar un rebuig objectiu i gairebé generalitzat entre la massa de votants amb cada declaració, amb cada compareixença, amb cada entrevista, en definitiva, amb cada aparició pública.

Sense entrar a valorar si esta animadversió del ciutadà envers Pajín i Blanco es troba més o menys justificada (tot i que ho està amb escreix) el fet que dos polítics tan poc prestigiats ocupen carteres ministerials és un error dels grossos del responsable del seu nomenament: ZP.

Però clar, és que amb esta parella al seu costat, ZP encara sembla un estadista.