Fuig!

No és cap secret que no sóc un apassionat de les falles. Serà perquè sóc tan esnob i estic tan carregat de prejudicis que no sóc capaç de suportar els danys col·laterals d'estes festes: el soroll indiscriminat, les aglomeracions, la pudor a xurro fregit i a orina que durant dies impregna cada carrer de València i la impossibilitat de moure's dignament en transport públic per la ciutat.

Per això, sempre que puc prove a fugir i enguany és tot just el que pense fer. Deixaré que aquells que volen gaudir d'uns dies de bogeria col·lectiva ho facen sense haver de castigar-los amb les meues queixes i amb els meus comentaris despectius.

No puc estar, però, de qüestionar-me quina classe de festa és la que fa que, per exemple, al meu poble la brigada de manteniment s'haja vist obligada a retirar durant una setmana totes les papereres per evitar que les trenquen amb petards o els preguen foc.

Justament això pensava mentre passejava ahir a migdia amb Matt mentre buscava una paperera on llançar la bosseta de plàstic amb els excrements del gos i me meravellava de l'enginy i de l'originalitat dels dos monuments fallers que hi ha més prop de ma casa, ja que tots dos tractaven el mateix tema: la Xina.

Es dóna la circumstància que són les úniques falles que he vist de moment, però no sé per què em fa la impressió que enguany serà un tema recurrent.

Talment com l'any passat. I el passat del passat.