Normalitat nipona

Els excessos del cap de setmana combinats amb al conat de grip que portava han acabat per fregir les meues neurones, que és justament la mateixa amenaça que des de divendres tenen sobre els seus caps un bon grapat de japonesos.

Encara hui no sabem les conseqüències totals del terratrèmol i del tsunami que sacsejaren el país, però les xifres posen els pèls de punta: més de 1.500 morts als qual cal sumar els 2.000 cadàvers que han aparegut estes últimes hores, milers de desapareguts, entre els quals 10.000 corresponen a un únic poble, vora mig milió d'evacuats i 70.000 milions d'euros en pèrdues materials.

Estes xifres, però, podien ser molt pitjors, ja que Japó és un país preparat i el mateix terratrèmol i el conseqüent tsunami a qualsevol altre lloc del món no haguera deixa pedra sobre pedra.

La crisi nuclear que ara posa en risc gran part del país és un problema afegit a una situació que era inevitable i força imprevisible i no fa res més que empitjorar la futura recuperació dels nipons.

La dotzena de centrals atòmiques del país van deixar de funcionar poc després del terratrèmol de divendres i el debat sobre la seguretat i el futur d'este tipus d'energia s'ha tornat a encetar, i al fet que no es tracta d'una energia neta, sostenible i barata hem de sumar el risc que suposen estes instal·lacions davant les catàstrofes naturals que l'home és incapaç de controlar.

Això sí, mentre Japó encara és víctima de les rèpliques del terratrèmol de divendres i centenars de morts apareixen sota les pedres, hui ja ha obert la Borsa de Tòquio.

Tot torna a la normalitat.