En eixir de la comissaria vaig preguntar al meu convidat si volia que l'apropara a sa casa o si volia que sopàrem alguna cosa:
- Lo que tú quieras.
I vam sopar a casa.
- ¿Quieres vino para cenar?
- ¿Pero no sigues de guardia?
- Sí, claro... pero ya no creo que me llamen... -vaig aventurar mentre omplia dues copes.
Abans de mitjanit, però, tornàvem a estar tots dos a la comissaria: servidor mig borratxo i el meu amant fent-se passar, novament, per un estudiant en pràctiques.
- Joder, no he dejado de balbucear durante toda la declaración y creo que el agente se ha dado cuenta de que voy bebido... ¿Quieres quedarte a dormir en casa?
- Perfecto, pero no me he traído ropa.
- Tienes bastante pelo, así que no creo que pases frío.
I vam tornar al llit, i després d'una segona sessió de sexe, ens vam quedar adormits. Al matí següent, després de desdejunar i abans d'anar als jutjats a comprovar l'estat dels meus detinguts, el vaig apropar a casa.
- ¿Cuándo vuelves a tener guardia? -em preguntà encara al cotxe.
- La primera semana de mayo, creo, pero tendría que mirarlo... ¿por qué lo preguntas?
- No sé... ha sido bastante entretenido y me lo he pasado bien... y, la verdad, no me importaría repetir.
Eixe és, certament, l'efecte de les guàrdies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada