Bin Laden com a excusa

 

Tot el que envolta la mort de Bin Laden fa pudor a despropòsit, començant pel contrasentit que suposa que un premi Nobel de la Pau siga qui haja ordenat i anunciat per televisió el seu assassinat. Però no només això, ja que els líders europeus, amb l'ínclit ZP al capdavant, s'han afanyat a felicitar Obama pel seu gest, sense tindre en compte que ells, amb la legislació estatal i internacional a la mà, no podrien fer el mateix sense haver de respondre davant la Justícia acusats de terrorisme d'Estat.

Igualment grotesc resulta tot el que envolta la seua mort: el seu cadàver, amb almenys un tret al cap, ha estat llançat al mar (!) des d'un portaavions (!!) i embolicat amb un llençol blanc (!!!) per part de l'exèrcit dels EAU amb la idea d'evitar que la seua tomba poguera convertir-se en un lloc de peregrinació (!!!!), de forma que la gran nació d'Obama no només es permet el luxe de practicar el terrorisme d'Estat a l'estranger, sinó de decidir què fer amb les deixalles humanes d'aquells que executa.

De la mateixa forma, m'inquieta que els mitjans de comunicació hagen fet ús de forma massiva de la paraula 'mansió' per referir-se a la casa on vivia Bin Laden, quan sembla clarament una barraca d'extraradi. Això és falta de rigor. 

La mort del terrorista més buscat del planeta no només no farà del món un lloc més segur, sinó que s'ha emportat per davant la millor coartada que han tingut els dirigents de la primera democràcia del món (sic) per retallar les llibertats i els drets civils de propis i estranys.

Efectivament, la figura de Bin Laden ha servit als EUA per encetar guerres interminables que han causat milers del morts, violar drets fonamentals en nom d'una renovada seguretat, crear espais com Guantánamo, estendre la violència a mig món, amagar la veritat sota les pedres i, el més important, obligar-nos a traure'ns les sabates als arcs de seguretat dels aeroports i prohibir-nos els recipients de més de cinquanta centilitres de liquid a l'equipatge de mà.

Així, la pregunta és: quina serà ara l'excusa per continuar fent-nos la vida impossible?