Càrrega que plau no pesa

Diumenge a mitja vesprada, i mig adormit al sofà, vaig dubtar entre masturbar-me o fer una telefonada per convidar un amic a passar una estona al llit. Tot i no tindre tarifa plana de cap de setmana, com no podia ser d'una altra forma, em vaig decantar per la segona opció i vaig buscar el telèfon.

Mitja hora més tard ja estava al llit, gaudint d'una sessió de sexe pujada de to que s'allargà una bona estona. En acabar, encara estés al llit i mentre provava a deixar enrere el pantaix i a recuperar l'alé, el meu convidat apuntà:

- T'he vist a un cartell electoral quan venia de camí.

- És el que sol passar quan eres candidat... que has de donar la cara.

- Ja m'ho imagine... i què, com va la campanya?

Vaig prendre aire.

- La veritat és que molt bé... però molt cansat: porte des de dijous quasi sense parar per casa, tot el dia al carrer, menjar malament, parlant amb gent que no conec, bevent més del compte i dormint menys del que estic acostumat... i, per descomptat, al mateix temps he de fer hores al despatx per evitar que s'amunteguen els expedients...

- No et queixes, que diuen que 'sarna con gusto no pica'...

- ... 'pero mortifica'.

Vam riure i em va llançar una proposta:

- Què? Tens ganes d'un segon assalt?   

Vaig protestar:

- Ara? Si estic mort...

- Va, que esta 'sarna' ni te 'picarà' ni te 'mortificarà'...

Vaig tòrcer el morro:

- T'han dit alguna vegada que eres el rei de les analogies?

- Hehe... no renegues tant i vine ací...

I tenia raó: ni picà ni mortificà.