El PSOE no és l'únic que encara no s'ha recuperat de la jornada electoral del 22 de maig, ja que encara hui continue una mica perdut i em costa una barbaritat focalitzar l'atenció en la meua vida anterior a la campanya i a les eleccions, aquella vida dissoluta i trivial que m'encantava i em feia tan feliç.
Amb prou feines aconseguisc centrar-me a la feina (el muntó d'expedient pendents de resoldre no fa més que créixer) o provar a reprendre el ritme vital que portava fins fa poc més de quinze dies: ara, de fet, no recorde ni tan sols amb qui estava follant tot just quan va començar la campanya, però només sé que de sobte han tornat a aparéixer insistentment persones que ja no m'interessen i que aquelles que sí que ho fan encara no han donat senyals de vida.
Òbric parèntesi. No podia ser d'una altra forma. Tanque parèntesi.
El meu cas, però, tot i resultar desesperant, té millor traça que la travessia pel desert que espera els socialistes, ja que sembla que per digerir la terrible derrota electoral han passat de l'antiàcid i l'autocrítica i s'han llançat de cap a devorar les restes del cadàver. O, dit d'una altra forma: les restes de ZP.
Difícilment l'actual Secretari General del PSOE aconseguirà posar ordre entre tant de baró (i alguna que altra dama) amb ganes de fer sang i al mateix temps contenir els atacs d'una dreta envalentida que ja toca amb la punta dels dits la presidència del Govern espanyol.
Ben mirat, la meua situació no pinta tan malament.
en ben poques ocasions es dóna que en un canvi de govern el nou hi entri per majoria absoluta. I si no hi ha una explosió nuclear, un atemptat contra la població sencera de villa y corte o finalment Rajoy surt de l'armari (o Esperanza l'en empeny) té tota la pinta que així sia.
ResponEliminaMentrestant, nosaltres seguirem follant i fent vida hedonista. Total, en fem prou amb quatre incursions virtuals per demostrar el nostre privilegiat interès intel·lectual.
amén.
ResponElimina