Malgrat els últims batecs d'un ZP decidit a segrestar l'estiu amb l'anunci de l'avançament de les eleccions generalíssimes al 20 de novembre i per haver engegat una terrible reforma exprés de la fins ara sacrosanta i intocable Constitució, és inevitable que setembre siga percebut com un segon cap d'any.
Així, encara que l'agost ha estat un mes d'activitat política frenètica a pesar de les infinites vacances de Rajoy i de la paralitzant i catatònica visita a la Confederació Ibèrica de Nacions d'un ancià alemany vestit amb faldilles blanques, l'inici del curs escolar, els fascicles de ventalls i de vehicles d'època que inunden els quioscos, les noves col·leccions de tardor als aparadors de Zara o les primeres pluges són signes inequívocs d'un canvi d'estació.
L'article continua a l'Informatiu.com
Si home! ara serà culpa del poeta, apa queeeeee ... ;)
ResponElimina