L'invent grec

 

Estic totalment en contra del referèndum plantejat per Papandreu per consultar si el poble hel·lènic accepta o no les condicions fixades per la Unió Europea a canvi d'un segon rescat de l'economia grega amb milions d'euros, sobretot, d'Alemanya.

Entenc que la Unió vol, sobretot, salvar el seu propi sistema financer i els bancs francesos i alemanys que han comprat deute grec i que el capitalisme és molt dolent i tot això, però el plantejament d'Atenes no és seriós: els grecs tenen tot el dret del món a rebutjar l'ajuda europea (amb les seues condicions), a eixir-se'n de la Unió, a tornar a emetre dracmes i a continuar amb un model econòmic més ruïnós que el Partenó, però de moment ja s'han emportat un grapat de milions d'euros i, també, hem de tindre en compte que les seues decisions poden afectar altres països, així que és lògic que la resta dels europeus els demanen un mínim de coherència i de trellat.

Volen rebutjar el segon rescat, declarar-se en fallida i suspendre pagaments? Perfecte, però de veritat que no hi ha cap governant grec capaç de determinar, tenint en compte les sis vagues generals que ja portem enguany i les protestes diàries que col·lapsen Atenes, que els grecs no poden ni volen suportar més retallades de drets socials sense la necessitat de sotmetre-ho a una consulta popular?

Estic convençut que sí, i per això i perquè les conseqüències de rebutjar el rescat són perillosíssimes, crec que la jugada és només un envit a Europa per rebaixar les condicions imposades per París i Berlín. El referèndum no és, per tant, un al·legat a favor de la democràcia i la participació. És només un farol.

No hem d'oblidar que s'atribueix als grecs la invenció de la democràcia (dēmokratía 'govern del poble'), però no hem de perdre de vista que també van inventar la crisi: krísis 'judici, decisió'.