Vegetal

 

Fa uns dies vaig conéixer un xic que pensava que podria apanyar-me. Vam tindre una primera cita meravellosa que em portà a viure un dels moments més romàntics que recorde en molt de temps.

Inici del Moment Romàntic

Després d'unes quantes cerveses, estàvem esperant que el semàfor es posara en verd per travessar el carrer i ell trencà el silenci assenyalant un centre de depilació:

— Aquí es donde vengo a depilarme.

— ¿Ah sí? ¿Y puedo saber qué te depilas?

— El culo. Me depilo el culo.

I ens vam besar, perquè era inevitable no fer-ho.

Final del Moment Romàntic

Un parell de dies després vam sopar a casa. Em va tocar crear un menú sense carn ni peix perquè el meu convidat em manifestà que recentment havia abraçat el vegetarianisme i, també, estar tota la vesprada fumant a la terrassa perquè no suporta l'olor a tabac.

Durant el sopar, però, mentre xarràvem de tot un poc (després d'haver comprovat empíricament que, efectivament, portava el cul depilat) vam acabar parlant de la meua militància política i ell apuntà:

— Anda, pues yo estuve a punto de votar a Compromís.

— Qué cosas... ¿Y se puede saber al final qué votaste? ¿Al PSOE?

— No, qué va... A UPyD.

Em vaig quedar amb la forqueta a la mà i un tros de la carabasseta a la boca.

— ¿Perdona?

— A ver, yo en realidad paso de la política... pero, no sé, me gusta lo que dicen.

La forqueta a la mà començava a resultar perillosa.

— Pero no te das cuenta de que UPyD representa la antipolítica y de que se limitan a hacer política sin decir que hacen política y de que la zorra de Rosa Dí...

I vaig callar, perquè vaig adonar-me que estava autocitant-me.

I no sé si estaré fent-me vell o què, però li vaig deixar quedar-se a dormir.