Una
Una de les fites de la reforma laboral aprovada divendres passat al Consell de Ministres (una cita que cada vegada sembla més un aquelarre que no pas una reunió del poder executiu) ha estat laminar el paper de la negociació col·lectiva (i també individual) a l'hora de determinar les condicions de treball: qui tinga, per exemple, un salari que supera el mínim que estableix el conveni per al seu lloc de treball haurà d'acceptar la rebaixa de sou que li plantege l'empresa per raons de "competitivitat, productivitat o organització tècnica o del treball de l'empresa" (expressió que podria substituir-se perfectament per "quan a l'empresa li passe pels ous") o acceptar el comiat amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de 9 mensualitats, fet que suposa, en la pràctica, generalitzar la rebaixa de la indemnització de 45 a 20 dies per a qualsevol supòsit.
Amb este panorama no hem de descartar que en un futur immediat un treballador que siga acomiadat haja de pagar a l'empresa per fer-ho: “Ho sent, senyor, però la seua indemnització li ix a tornar”.
Una de les fites de la reforma laboral aprovada divendres passat al Consell de Ministres (una cita que cada vegada sembla més un aquelarre que no pas una reunió del poder executiu) ha estat laminar el paper de la negociació col·lectiva (i també individual) a l'hora de determinar les condicions de treball: qui tinga, per exemple, un salari que supera el mínim que estableix el conveni per al seu lloc de treball haurà d'acceptar la rebaixa de sou que li plantege l'empresa per raons de "competitivitat, productivitat o organització tècnica o del treball de l'empresa" (expressió que podria substituir-se perfectament per "quan a l'empresa li passe pels ous") o acceptar el comiat amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de 9 mensualitats, fet que suposa, en la pràctica, generalitzar la rebaixa de la indemnització de 45 a 20 dies per a qualsevol supòsit.
Amb este panorama no hem de descartar que en un futur immediat un treballador que siga acomiadat haja de pagar a l'empresa per fer-ho: “Ho sent, senyor, però la seua indemnització li ix a tornar”.
Dos
Una altra revolució de la reforma contempla els treballs en benefici de la comunitat obligatoris per a aquells aturats que estiguen rebent una prestació econòmica amb la intenció d'evitar el frau que suposa que algú estiga cobrant l'atur i treballant alhora.
Òbric parèntesi. Curiosament, però, la mateixa reforma compatibilitza estar contractat i cobrar fins el 25% de la prestació d'atur. Busca qui t'ha pegat. Tanque parèntesi.
Així, amb esta mesura el Govern aconseguirà el que semblava impossible: els aturats que realitzen treballs en benefici de la comunitat faran una feina que podia fer algú que sí que estiguera, efectivament, contractat.
Una altra revolució de la reforma contempla els treballs en benefici de la comunitat obligatoris per a aquells aturats que estiguen rebent una prestació econòmica amb la intenció d'evitar el frau que suposa que algú estiga cobrant l'atur i treballant alhora.
Òbric parèntesi. Curiosament, però, la mateixa reforma compatibilitza estar contractat i cobrar fins el 25% de la prestació d'atur. Busca qui t'ha pegat. Tanque parèntesi.
Així, amb esta mesura el Govern aconseguirà el que semblava impossible: els aturats que realitzen treballs en benefici de la comunitat faran una feina que podia fer algú que sí que estiguera, efectivament, contractat.
Tres
Però el problema més greu és que la nova regulació (talment com han fet totes les anteriors) obvia una realitat inqüestionable: amb la mateixa la legislació laboral, perquè s'aplica igual a tot Espanya, la xifra d'atur de les illes africanes Canàries, per exemple, triplica la del País Basc, per la qual cosa sembla evident que el problema de l'atur no és la regulació jurídica ni el cost que suposa el comiat d'un treballador (a El Hierro o a Portugalete), sinó el model econòmic i de producció que es practica a este país.
Però, clar, és que canviar el model és molt més complicat.
Però el problema més greu és que la nova regulació (talment com han fet totes les anteriors) obvia una realitat inqüestionable: amb la mateixa la legislació laboral, perquè s'aplica igual a tot Espanya, la xifra d'atur de les illes africanes Canàries, per exemple, triplica la del País Basc, per la qual cosa sembla evident que el problema de l'atur no és la regulació jurídica ni el cost que suposa el comiat d'un treballador (a El Hierro o a Portugalete), sinó el model econòmic i de producció que es practica a este país.
Però, clar, és que canviar el model és molt més complicat.
Trobe que t'has deixat potser la mesura més important, pel retrocés que implica, que és el contracte "indefinit per a pimes i autònoms", que aumenta el periode de prova del treballador a 1 any (!) (els convenis marquen habitualment 15 dies). El que suposarà a la pràctica l'acomidament lliure i gratuït durant el primer any, i tant se val si estàs prenyada, o has estat recientment mare/pare...Encara que el millor és que finalitzar un contracte en periode de prova no és acomiadament...
ResponElimina