Conciliar

Sona el telèfon. Isc del llit i, incapaç de contestar, amolle un gruny.

— ¿Letrado de guardia?

Conteste amb un altre gruny i veig que encara és de nit.

— Tenemos dos detenidos.

Ara sí, conteste:

— ¿Qué hora es, agente?

— Son las siete.

Bufe.

— Verá, yo no entro de guardia hasta las nueve. Estos detenidos son para el abogado que todavía está de guardia.

— Ya lo sé, letrado, pero hemos llamado a su compañera y nos ha dicho que no podía venir y que le avisáramos a usted.

(...)

Cinc hores després, ja al jutjat, em trobe amb l'advocada que estava de guàrdia quan em van avisar:

— Disculpa, però estaves tu de guàrdia anit?

— Sí, ¿por?

— Por? Perquè m'han telefonat a les set perquè tu no podies anar.

— Es que tenía que llevar a mi hija al colegio y mi marido ya se había llevado el coche.

Em van entrar de ganes de dir-li que els seus problemes no eren cosa meua, però vaig decidir ser més diplomàtic:

— I a mi què? Jo estava dormint!