Amb
la intenció de no estar a València durant les falles, fa uns mesos
vaig tancar amb el meu amic S. un viatget a Salamanca que ens ha
portat, de retruc, a visitar Àvila i Segòvia i a conéixer,
sobretot, una gastronomia que va dels renyons i el fetge de corder a
la llengua de vaca i la cecina, passant pel chuletón
d'Àvila, el cochinillo de Segòvia i el tostón dels
pitjors bars de Salamanca.
En
poc més de dos dies hem menjat més proteïnes de les que el
continent africà consumeix en un any. I tan a gust.
Òbric
parèntesi. També, per descomptat, hem passejat per les muralles
d'Àvila, hem recorregut el centre històric de Salamanca, sobretot
per la impressionant Plaza Mayor, i hem visitat l'aqüeducte i
l'Alcázar de Segòvia, però això és una altra història.
Tanque parèntesi.
La
nit de dijous la vam passar a Salamanca i vam poder comprovar que
l'ambient universitari es redueix, bàsicament, a intoxicar els
futurs llicenciats amb beguda a preus impossibles: al pub “El
submarino” les copes les cobraven a dos euros i el terç de cervesa
a cinquanta cèntims.
— Creus
que serà de garrafa?
— No,
amb estos preus segur que el vodka és Belvedere i el gel el porten
directament de Groenlàndia.
Vam
acabar a una discoteca, d'entrada gratuïta, que ens recomanà una
xica que repartia flyers amb forma de cor i amb els quals no pagaves
la segona copa. Ni, per tant, la quarta, la sisena...
— Oye,
¿y algo de ambiente gay hay por aquí?
— Sí,
claro: en esta discoteca hay una barra gay.
S.
i jo ens vam mirar:
—
¿Perdona?
— Pues
que hay dos barras normales y una gay.
— ¿Cómo
que “normales”?
—
Deixa-ho
estar... Lo que no entendemos es el concepto de barra gay. ¿No es
igual que las otras?
La
xica ens va mirar com si nosaltres fórem els retardats.
— A
ver, es una barra normal, solo que es donde se ponen los gays a
hablar y eso.
I
això vam fer: “hablar y eso”.
Fins fa un parell d´anys, quan volia possar terra per mig i allunyar-me de la rutina, me´n anava a Salamanca a passar intensos caps de setmana; els meus records d´aquells dies i aquelles nits són molt bons són molt bons, sobre tot de certa nit en la que ell i jo tancarem els bars com mai ho he fet a València....
ResponEliminaaixí que gaipartheid, no?
ResponEliminaMonique, tot el món sap que per a un valencià no té mèrit tancar bars a la Castilla la Vieja ;) Ho portem a la sang! :P
ResponEliminaEl concepte de gaipartheid m'encanta, senyora Clidice!
Gràcies a totes dos!