Quan
vaig marxar a Itàlia, dimecres passat, em vaig emportar una edició
en castellà d'El príncep que tenia per casa amb la intenció
de distreure'm durant el viatge. Esta obra de Maquiavel és un
tractat de política que el florentí dedicà a Llorenç de Mèdici i
que repassa no només els tipus de principats que existien a l'època,
sinó també com conquistar-ne de nous i, sobretot, com ha d'actuar
un príncep si vol mantenir-se al poder.
“A
los hombres hay que ganarlos o aniquilarlos, pues se vengan de las
ofensas sin importancia; de las graves no son capaces. De ahí que
toda ofensa que se inflija a un hombre ha de ser tan grande que no se
tema su venganza.”
Gràcies
a paràgrafs com l'anterior, per “maquiavèl·lic” s'entén una
actitud basada en l'absència d'escrúpols, i és que El príncep
és un compendi d'instruccions per poder conquerir i governar en una
època en la qual Itàlia estava formada per tants comptats, ducats i
principats que, en la pràctica, resultava ingovernable.
És
fàcil, però, fer una actualització de les paraules de Maquivel al
nostre temps i aprendre alguna cosa, ja que tampoc massa coses han
canviat des del segle XIV:
“En
toda ciudad conviven dos diferentes “humores”, lo que ocasiona
que el pueblo no desee ser gobernado ni oprimido por los grandes y
que los grandes deseen oprimir al pueblo”
Són
molts els governants que al llarg dels segles han trobat a les
pàgines d'El príncep consells pràctics per sotmetre els
seus súbdits i per mantenir-se al poder i crec que no haguera estat
de més que el Borbó li haguera pegat una ullada al capítol IX, De
principatu civili, per evitar l'espectacle que ens ha regalat, ja
que diu coses tan assenyades com ara:
“Quien
llegue a príncipe gracias al favor del pueblo ha de mantenerlo amigo
(...) mas quien, contra la voluntad popular, llegue a príncipe con
el favor de los grandes deberá, antes que nada, ganarse al pueblo.”
I
sobretot:
“Un
príncipe prudente debe pensar el modo por el cual sus ciudadanos
siempre y en cualquier circunstancia tengan necesidad del principado
y de él.”
Llegir? ... ah! allò d'ajuntar la "m" amb la "a"? Un príncep cal que sàpiga llegir i, quan n'hagi après, que no es perdi, mai, llegir El príncep, fins i tot, si molt m'apures, el Breviari dels polítics de Mazzarino, tot i que no li arriba a Maquiavel ni a la sola de la sabata.
ResponElimina