Blanc

Pensava que el més estrany que podia passar-me esta setmana era que una clienta em diguera que a un sopar a la Universitat de Cambridge (!) algú li havia preguntat si em coneixia (a mi!), però una ravalera que fa uns mesos que ha arribat al veïnat em va fer tocar de peus a terra ahir a migdia:

— ¿Sabes que eres muy guapo? —m'amollà quan ens vam creuar pel carrer.

Em vaig limitar a donar a les gràcies i a continuar el meu camí, però encara vaig escoltar com la filla adolescent, tan ravalera com la mare, li va retraure:

— Mamá, eres gilipollas. ¿P'a qué dices ná?

Però la mare no va voler callar:

— ¿Qué quieres, hija? Esta semana estoy muy salida.

És cert que ahir portava una camisa blanca i que el blanc em para molt bé, però quasi preferisc que només pregunten per a mi a Cambridge.