Amb
determinats clients una mica més especials, molt sovint als
advocats ens toca fer de consellers sobre qüestions que no formen
part estrictament del Dret i que se limiten a una esfera més
personal.
Això
ha estat així sempre, i tot i que és cert que abans estos consells
vitals se limitaven a persones que havien perdut la perspectiva sobre
un determinat tema per una causa concreta (com un divorci, per
exemple), la crisi ha fet que les consultes sobre com salvar
una economia domèstica constituïsquen ara la tònica general i ja
m'he vist massa vegades fent preguntes retòriques de l'estil “Estàs
preguntant-me com fer front a tres hipoteques amb un sou de 1.000
euros?”; o també: “Saps quants mesos necessites amb la teua
pensió d'incapacitat per pagar els 350.000 euros que deus al banc?”;
i, sobretot: “Es pot saber quin banc et va finançar tot això?”.
Òbric
parèntesi. De les respostes que em donaven els clients a esta última
pregunta puc assegurar que la dimissió de Rato i la imminent
intervenció de Bankia no m'ha sorprés massa. Tanque parèntesi.
Per
sort, de tant en tant, apareix algun client d'aquells amb necessitats
especials que encara vol fer-te preguntes que et permeten
sentir-te una miqueta més útil, tal com tingué lloc a migdia de
divendres passat:
— Mira,
Martí, no sé què fer i el meu ecs! em farà tornar loca.
Resulta que este cap de setmana em toca a mi tindre el xiquet, i ara
em ve i em diu que té entrades per anar el dissabte al cine amb son
pare. Què faig? Li dic que no perquè este cap de setmana em toca a
mi i quede de mala o li dic que sí i acabe més prompte?
— És
una pregunta complicada... Saps quina pel·li volen vore?
La
clienta se'm quedà mirant:
— I
això és rellevant?
— La
veritat és que no molt: total, ja sabem que al cine no fan res de
bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada