— Què faràs
quan el gos morga?
De tant en tant la iaia fa esta mena de preguntes.
— Matt no morirà
mai.
I de tant en tant
jo done esta mena de respostes.
— El d'Ambrosio
no s'ha mort?
— No és
Ambrosio; és Alfonso. I a eixe gos el xafà un cotxe.
— Ara
que ho dius: resulta que la tia Pasqualeta tenia família a
Foios, allà a l'altra banda de València, i una neboda seua se'n
vingué al poble i es va casar amb un ferroviari, cosí de Furtaperes
(!), i tingueren dos xiques, i una nit la major isqué a tirar el fem
i passà un camió i 'xut!', la matà.
— Què?
— Pobra, elles
que vingueren d'aquell poblet, que entonces tenia només dos
carrers, el de l'església i el de l'estació, i es pensaven que
havien vingut a una capital.
La capacitat de la iaia per enllaçar arguments en una conversa cada dia és millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada