Etologia d'anar per casa

La iaia no veu bé que mon pare i jo malcriem i juguem més del compte amb Matt, perquè segons ella acabarem per fer que siga gai.

Òbric parèntesi. La iaia no fa ús de la paraula 'gai', com resulta fàcil imaginar. Tanque parèntesi.

En lloc d'amenaçar amb portar-la a una residència (que és el que hauria d'haver fet), vaig decidir mostrar-me pedagògic i explicar-li que l'etologia havia determinat que els gossos domèstics continuen mantenint una estructura jeràrquica i que en el cas de Matt, a falta de més gossos amb els quals relacionar-se, la jerarquia del seu grup era molt senzilla: primer anava jo, després mon pare, després ell, després ma mare i, finalment, la iaia.

Òbric un altre parèntesi. Esta jerarquia no fa, per exemple, que en el cas que mon pare i jo li donem dues ordres contradictòries Matt em faça cas a mi, sinó que li'n fa menys a mon pare. Tanque parèntesi.

L'ordre jeràrquic establert per Matt, tot i estar heretat directament dels llops, no es basa en una qüestió de força (o de dominació), sinó que respon a uns altres criteris més subjectius: com a conseqüència de segles de domesticació, un gos se sent més proper (i dependent) d'aquell que més el passeja, que més vegades li dóna de menjar, que més juga amb ell o, senzillament, d'aquell que més li deixa apujar al sofà.

— Per això, iaia, Matt no juga més amb mon pare i amb mi perquè siga gai, sinó perquè ens vol més.

La iaia, però, contrària declarada, entre moltes altres ciències, a la teoria de l'evolució, no ha pogut assumir estos nous corrents de l'etologia:

— Que el gos vos vol més? Sí, home... Aneu a cagar!

I és que crec que està gelosa del gos.